Quin paper juga l’escola en l’estabilitat emocional i social dels infants amb càncer?

Mantenir la connexió amb el centre educatiu, fins i tot durant el tractament, és clau en el procés de reintegració de l’infant o adolescent a la societat, d’aquí la importància de la sensibilització.

El procés de càncer infantil implica molts canvis en la vida d’un infant, tant a nivell físic com emocional i social. Un dels grans reptes per a ells i les seves famílies és el retorn a la normalitat, especialment en l’àmbit escolar. L’escola, com a espai d’aprenentatge i interacció social, juga un paper fonamental en el procés de recuperació i mantenir-ne el contacte, fins i tot durant el tractament, és clau per a la reintegració de l’infant o adolescent en la societat.

Per afavorir aquest procés, des de l’AFANOC realitzem xerrades informatives als docents, tutors i personal escolar sobre les característiques del càncer infantil i els seus efectes, a més de proporcionar pautes i recomanacions per ajudar a l’alumne/a amb el seu retorn. Això permet que el conjunt de l’escola estigui preparat per acollir-lo i fer que se senti segur. Aquest procés, però, també necessita la implicació i sensibilització de l’alumnat dels diferents cursos i les famílies, per tant, de tota la comunitat educativa.

La psicòloga de l’AFANOC a Tarragona, Naiara Mestres, impartint una xerrada de sensibilització al claustre de l’escola Mestre Marcel·lí Domingo de Roquetes (Baix Ebre).

La tasca dels docents hospitalaris i domiciliaris

Mantenir el vincle entre l’alumnat i l’escola des de l’inici del tractament a l’hospital, amb els docents hospitalaris, és de màxima importància. I, un cop al territori, el docent domiciliari és el pont entre l’alumne/a i la comunitat escolar. Aquests professionals faciliten que l’infant continuï sent part activa del seu procés educatiu i social, fins i tot des de l’hospital o des de casa.

Afavorir la inclusió escolar

Una part essencial d’aquesta inclusió és garantir que l’alumne/a pugui seguir el ritme de les classes, tot i que potser caldrà adaptar-se a les noves condicions. Les adaptacions metodològiques i curriculars, com la flexibilització dels continguts o la implementació de tècniques d’ensenyament que s’ajustin a les seves condicions, són imprescindibles per afavorir l’aprenentatge de l’alumne en el seu retorn a l’escola. Això pot incloure adaptacions en el ritme de treball, els suports visuals o ajudes per afavorir la concentració, entre d’altres.