Efectes secundaris i seqüeles
Tot i presentar un benefici positiu per a la malaltia, tots els tractaments, amb més o menys intensitat, tenen efectes secundaris que poden canviar l’aspecte físic i l’estat anímic de la persona. La majoria de canvis no seran permanents, sinó que la nena o nen anirà recobrant el seu aspecte físic a mesura que acabin els tractaments. Aquests efectes secundaris produeixen canvis que s’esdevenen gradualment i que es poden donar en alguns moments del procés, en funció dels tractaments administrats.
Alguns dels efectes secundaris més habituals poden ser
- Alopècia (caiguda del cabell)
- Debilitat i/o cansament (anèmia)
- Vòmits i/o nàusees
- Diarrea o estrenyiment
- Problemes renals
- Alteració del gust
- Pèrdua de gana
- Alteracions de les ungles i la pell (pell irritada, canvi de coloració, descamació,…
- Pèrdua o augment de pes Aspecte de “cara de lluna” (arrodoniment de les faccions)
- Mucositis2 (inflamació de la mucosa)
- Descens dels glòbuls blancs, vermells i plaquetes.
- Dolor: mal de cap, dolor muscular, dolor estomacal, dolor a mans i peus.
- Canvis d’humor i de l’estat anímic
En els últims anys, s’ha progressat molt en el tractament i el control sobre els seus efectes secundaris i cada vegada hi ha més infants que l’acaben favorablement i obtenen una bona qualitat de vida.
No obstant això, hi ha procediments mèdics que ocasionen un canvi físic permanent en la persona, com seria el cas d’una intervenció quirúrgica que comporti l’amputació d’alguna part del cos (en el cas d’alguns tumors sòlids) o bé, una cicatriu.
Algunes de les seqüeles poden afectar:
- El creixement, desenvolupament i sistema hormonal • L’aprenentatge
- L’estabilitat emocional: ansietat, depressió, por a recaure, fòbia als hospitals
- L’aparell reproductor i de desenvolupament sexual
- El funcionament de certs òrgans provocant problemes cardíacs, pulmonars, digestius, renals, dentals, auditius, visuals
