Cuidadors/es

Des del moment en què s’estableix un diagnòstic de càncer en un membre de la família, especialment quan l’afectat és un infant o adolescent, es genera un fort impacte, tant a nivell psicoemocional i cognitiu, com també social. Entre d’altres, poden sorgir sentiments d’incredulitat, culpabilitat i/o impotència.

Aquesta notícia inesperada provoca inicialment, un estat de xoc en el que cada nucli familiar i concretament, cada un dels seus membres, reacciona de manera diferent. Entre d’altres, alguns cuidadors4 es mostren impactats, amb dificultats per contenir les seves emocions. D’altres es mostren dissociats, amb un funcionament normalitzat, fet que pot resultar estrany a les persones del seu voltant.

Aquesta nova situació de canvi, es caracteritza principalment per una alteració brusca de tota la dinàmica familiar i a la vegada, per un trencament en la seva quotidianitat.

Normalment la família tendeix a dividir-se físicament en dos grups: per una ban- da, un dels cuidadors, que ha de deixar de treballar per tal d’atendre l’infant que està malalt i per altra banda, l’altre progenitor ha de seguir treballant al lloc d’origen i atendre els altres fills/es, si n’hi ha. Aquests fets impliquen canvis de rol, la no-convivència familiar i la necessitat de trobar altres vies de comunicació des de la distància. Això els permetrà mantenir i reajustar el vincle alhora que integrar els canvis que s’esdevinguin.

Estadísticament, és difícil establir el curs exacte que seguirà la malaltia. Aquesta dificultat no permet tranquil·litzar completament els cuidadors, la qual cosa els produeix un estat d’incertesa i angoixa. Poc a poc, ells mateixos i, si és necessari, amb l’acompanyament de diferents professionals, aniran restablint-se.