Germans/es

Tot i que els germans/es no viuen la malaltia en pròpia pell, també viuen grans canvis en el seu dia a dia i en la dinàmica habitual de la família. Acostuma a passar que bona part de l’atenció se centra en el fill/a que està malalt, doncs en aquests moments és el que més preocupa, fet que pot provocar que els altres fills/es “se sentin oblidats”.

Els hi sorgeixen sentiments o emocions que possiblement no havien tingut fins al mo- ment. Per aquest motiu, pot ser que manifestin una sèrie de respostes i reaccions que, encara que siguin lògiques i normals tenint en compte la situació que estan vivint, s’han de tenir presents per tal d’evitar dificultats en el seu desenvolupament. Les més habituals són:

• Preocupació pel germà que està malalt i pels pares
• Sensació de desprotecció, soledat o fins i tot, sentiment d’abandó, ja que poden perdre temporalment la vivència de nucli familiar.
• Gelosia
• Enuig
• Ansietat per separació
• Alteracions en la conducta i comportament
• Sentiment de culpa
• Ansietat de mort