Una trobada plena d’art, emoció i complicitats

La Casa dels Xuklis acull els quatre artistes de les darreres edicions del Posa’t la gorra!

Hi ha moments que arriben sense avisar, però que deixen una empremta profunda. Així ha estat la trobada dels quatre artistes que, al llarg dels últims quatre anys, han dissenyat les nostres gorres: un símbol de força i esperança per als infants i joves amb càncer. Cadascun d’ells prové d’un racó diferent del món, amb trajectòries úniques i estils personals, i que l’AFANOC ha aconseguit unir en un mateix gest.

Mari Ito, artista japonesa establerta a Barcelona, va ser la primera a encetar el període artístic de la campanya de 2021, i amb la seva sensibilitat poètica i simbòlica ens va inspirar amb el lema: “Ajuda’ns a pintar futurs”.

Tarsila Schubert, d’origen brasiler amb base a Dubai, hi va posar color, energia i vitalitat a una gorra que l’any 2022 ens convidava a “Mirar més enllà”.

Xevi Gallego, conegut com a EYESORES, és un català que crea des de Califòrnia amb un llenguatge visual provocador i únic que ens va ensenyar a “Abraçar el monstre”. La seva ha estat una gorra interactiva que els nens i nenes van poder pintar i personalitzar l’any 2023

Asis Percales, granadí que també ha triat Barcelona com a casa, va aportar el seu món bizarro ple de fantasia i personatges curiosos, i va crear un disseny ple de força, el passat 2024.

Fer coincidir tots quatre en un mateix lloc va ser gairebé com un petit miracle, tenint en compte les distàncies i les seves agendes. Però la trobada va ser real, càlida i inspiradora. Es van conèixer, van compartir experiències i van descobrir com, tot i les diferències, els uneix una mateixa mirada: la voluntat de donar, de transformar l’art en un pont d’empatia. Tots van coincidir en el fet que la gorra és més que un disseny, és un escut amb veu pròpia. I és veritat: cada gorra representa molt més que un objecte. És el símbol de la solidaritat que ens fa iguals als ulls dels infants i joves amb càncer.

A nosaltres, aquesta trobada ens recorda perquè fem el que fem. Perquè, quan l’art es posa al servei de la solidaritat i de l’amor, passen coses tan meravelloses com aquesta.

Gràcies, Mari, Tarsila, Xevi i Asis, per ser part d’aquesta història, per acompanyar-nos en aquest viatge, i que, entre tots, continuem caminant sota una gorra plena de vida.