“Se’ns va obrir el cel”: les famílies expliquen què ha significat per a elles La Casa dels Xuklis

En el marc dels 15 anys de La Casa dels Xuklis, diverses famílies comparteixen com van viure l’arribada a la Casa i què va suposar per a elles trobar-hi acollida, suport i una llar a prop de l’hospital.

La Montse, l’Angel, la Júlia, la Iuliana, l’Ana, la Mar i la Irene són de diferents punts de Catalunya. Les seves històries són diferents, però totes tenen un lloc en comú: La Casa dels Xuklis.

“Quan et donen un diagnòstic d’aquest tipus, se’t cau el món a sobre”, recorden Montse Soler i Angel Ramos, família de Girona. En el seu cas, l’arribada a la Casa va ser una resposta enmig d’un moment de molta incertesa: “Va ser l’AFANOC qui es va posar en contacte amb nosaltres i ens van ajudar molt, perquè en aquell moment no saps què has de fer”.

Poder viure durant un temps en un espai pensat per acollir les famílies va tenir un impacte directe en el dia a dia de la Montse i l’Angel. “Després de molts dies a l’hospital, el fet de veure que en Guillem jugava a la Casa amb d’altres nens… se’ns va obrir el cel”.

També la Júlia Arís i la seva mare, la Iuliana Stoica, família de Lleida, destaquen l’acompanyament rebut durant tot el procés: “L’AFANOC ens ha ajudat moltíssim i ens hem sentit molt acompanyats en tot moment”.

La Casa dels Xuklis és un recurs d’allotjament temporal on les famílies poden conviure amb altres persones que estan passant per situacions semblants, mantenir una certa quotidianitat i sentir-se acompanyades enmig d’un procés complex. “És un lloc únic. Ningú t’entén com les famílies que hi viuen”, explica l’Ana Toscano, mare de família, de Tarragona. La jove Irene Morillo afegeix que “t’ajuda a saber que no estàs sola. Que hi ha més infants i joves que estan passant pel mateix que estàs passant tu”.

Aquests testimonis, com molts d’altres, recorden que, darrere de cada família hi ha una història personal d’incertesa però també de suport mutu, caliu i esperança.