Els tractaments
Els tractaments que s’apliquen quan es diagnostica un càncer en edat pediàtrica, estan establerts internacionalment i són iguals o similars a tot Europa i Estats Units. En funció del diagnòstic, l’evolució de la malaltia i la resposta de cada infant o adolescent en particular, es concretaran uns protocols determinats on es decidirà el tipus de tractament que s’aplica, que pot comportar una combinació de teràpies o una de sola. Tot i que se n’estan estudiant contínuament de noves, les més comunes fins ara són les següents:
Cirurgia: és el tractament habitual dels tumors sòlids, malgrat que s’ha de completar amb quimioteràpia i/o radioteràpia. En alguns casos, és pràcticament impossible per la localització del tumor. En altres casos, és necessària l’administració de quimioteràpia, amb l’objectiu inicial de reduir la mida del tumor, per poder facilitar-ne després l’extirpació quirúrgica. La cirurgia també serà necessària per poder efectuar altres procediments necessaris, com la implantació del porth-a-cath (PAC)1 .
Quimioteràpia: és un tractament que actua sobre les cèl·lules que es divideixen ràpidament, com és el cas de les cèl·lules canceroses, evitant que creixin i es divideixin en més cèl·lules. També actua, però, en algunes de les cèl·lules sanes, fet que produeix efectes secundaris que hauran de ser tractats. El tractament es pot fer per via intravenosa o per via oral.
Radioteràpia: consisteix en la utilització de raigs d’alta energia per destruir o reduir les cèl·lules tumorals d’una zona específicament delimitada. La radioteràpia danya l’ADN de les cèl·lules canceroses, de manera que les cèl·lules deixen de dividir-se o moren. Pot anar combinada amb altres tractaments.
Trasplantament de progenitors hematopoètics: consisteix en substituir la medul·la òssia que no “funciona” per una medul·la òssia sana. La medul·la òssia és un material esponjós que es troba a l’interior dels ossos i és ric en cèl·lules progenitores dels elements de la sang (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes). El procediment consta de dues fases. En la primera s’administra quimioteràpia i/o radioteràpia en dosis molt altes per tal d’eliminar totes les cèl·lules (sanes i malignes) de la medul·la òssia de la persona. Un cop aconseguit, es procedeix a infondre noves cèl·lules sanes per tal que el teixit es regeneri. Tot aquest procés s’ha de dur a terme en unitats especialitzades d’hospitalització, a causa del risc que comporta per a la persona, pel fet que redueix les defenses (immunodepressió) i queda vulnerable davant de qualsevol infecció.
La majoria dels trasplantaments es fan per les leucèmies, tot i que hi ha d’altres malalties oncològiques i no oncològiques en què també es poden fer trasplantaments de progenitors. Tot i que alguns trasplantaments són de la mateixa persona que està malalta (auto trasplantaments), la majoria són d’un donant (trasplantament al·logènic) el qual pot ser algú de la família (generalment germans o germanes, pare o mare), un donant no emparentat (dels registres de donants de medul·la) o també pot ser de sang de cordó umbilical de donants
