Temps de confinaments

Temps per respirar, confiar i estimar

Vivim dies estranys, difícils, incerts, els governs del món sencer estan intentant gestionar una situació insòlita i desconeguda produïda per un enemic invisible que ens amenaça la salut.

La COVID 19 és una malaltia produïda per un nou coronavirus extremadament contagiós i especialment dur per a les persones amb problemes o malalties prèvies, com és el cas dels nostres infants i adolescents amb càncer.

Un convidat no desitjat que ha entrat a les nostres vides i ens les ha aturat en sec, obligant-nos a viure en present, ja que tot ha quedat en suspens, la nostra activitat quotidiana, el dia a dia, els plans, els projectes…

Experimentar sentiments d’angoixa, inseguretat, por, és quelcom humà, natural, fins i tot necessari, per això és molt important donar-los espai, expressar-los per tal que no s’instal·lin creant un estat de bloqueig permanent.

A l’AFANOC coneixem molt bé aquestes sensacions. Les vivim diàriament a través de les nostres famílies, dels nostres infants i joves. El diagnòstic de càncer del fill o la filla provoca un impacte que transforma la realitat quotidiana, obligant , en la majoria dels casos, a un confinament hospitalari i una separació familiar. La incertesa en el demà fa que es visqui el present amb més intensitat i es relativitzin altres problemes. I és que sense salut, no es pot pensar en res més.

Aquests dies en què el món sencer es troba en aquesta situació de crisis sanitària, i veu amenaçada la seva salut, la necessitat de comunicar, expressar emocions i inquietuds es veu incrementada gràcies a les noves tecnologies i les xarxes socials, un mitja que ara esdevé clau per mantenir el contacte i compartir experiències.

“Estar confinats tots tres a casa ara, ens resulta un luxe quan recordem en el temps de confinament a l’hospital“ deia el testimoni d’una mare.

“L’únic que podíem fer era respirar, confiar i estimar” deia el testimoni d’un pare.

“El coronavirus no resultó ser algo tan chocante para mí después de haber pasado por todo el camino del cáncer, es como que ya vienes medio preparado para situaciones como éstas“ deia el testimoni d’un jove.

Per a ells i elles, passar per aquesta situació va suposar un aprenentatge que ara poden posar en práctica, i des d’AFANOC valorem els seus testimonis per llençar un missatge positiu a tothom.

Així doncs:

Respireu: Perquè quan respirem ens calmem, connectem amb el cos, amb el present i recuperem el nostre centre vital.

Confieu: Perquè quan confiem, reconeixem que hi ha certes coses que no estan a les nostres mans, que no tot depèn de nosaltres, quan confiem hi ha una part d’entrega i empatia, quan confiem podem expressar les nostres emocions i donar-los l’espai que necessiten.

Estimeu: perquè quan estimeu els altres, us estimeu a vosaltres mateixos i quan us estimeu a vosaltres mateixos, genereu bones vibracions al vostre entorn.

Des d’AFANOC volem fer-vos saber que seguim al costat de totes les famílies, estimant i atenent, en la mesura del possible, totes les seves necessitats. Ajudant-los a passar per totes les fases a poc a poc, dia a dia, sigui quin sigui aquest dia a dia.

Seguiu-nos a les nostres xarxes, compteu amb el nostre suport, volem estar al vostre costat, ara més que mai.

Ànims i força per a tothom, ens en sortirem!