Quan escoltar i acompanyar, també és cuidar

Una comunicació més empàtica i respectuosa pot ser clau en la relació terapèutica amb un infant o adolescent amb càncer

El diagnòstic d’una malaltia com el càncer en un infant o adolescent genera un gran impacte en la vida del menor i del seu entorn ja que es produeixen canvis importants en totes les àrees de la seva vida. Tota la unitat familiar es veu implicada en aquesta experiència i és un moment en què sorgeixen noves necessitats.

Més enllà del tractament mèdic, l’acompanyament emocional —oferir una atenció més humana, empàtica i respectuosa— és també una part essencial d’aquest procés. 

En el cas dels pacients oncològics pediàtrics, l’escolta activa, l’empatia verbal i no verbal, la validació emocional, és a dir, reconèixer les emocions de l’infant o adolescent i donar-los espai per a ser expressades; així com l’adaptació del llenguatge a cada edat i moment vital, pot marcar la diferència.

“La comunicació és la base d’una relació terapèutica sòlida”, ha afirmat la infermera consultora clínica, Núria Carsí, en la II Jornada de Fisioteràpia Oncològica, organitzada pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, sobre les estratègies de comunicació efectives amb els pacients oncològics.

Quan un infant o adolescent se sent escoltat i respectat, i percep que l’equip de professionals que l’atén segueix un mateix objectiu, augmenta la seva confiança i la seva implicació en el tractament. Això és especialment important en malalties de llarga durada, com és el càncer. Carsí suggereix alguns “ingredients comunicatius” bàsics per als professionals de la salut com són la paciència, el respecte, la presència, la fragilitat, saber ocupar el lloc que pertoca, saber deixar anar, escoltar i observar, entre d’altres.