L’AFANOC se suma a l’alerta de les entitats d’acollida per la manca d’allotjaments per a pacients desplaçats

El grup de treball format per les 7 entitats d’acollida de Barcelona detecta un creixement en la demanda que es posa de manifest en les 185 sol·licituds que no s’han pogut atendre.

Les entitats que ofereixen allotjament a pacients i familiars que s’han de desplaçar a Barcelona per rebre tractament han atès 838 sol·licituds durant el darrer any, 140 més respecte al 2023. No obstant això, 185 sol·licituds, un 16 % més respecte al 2023 (159), no s’han pogut assumir per falta de recursos, cosa que ha deixat moltes famílies sense una alternativa adequada mentre acompanyen els seus éssers estimats en moments crítics. La manca d’allotjament afegeix un estrès afegit al qual ja suposa la mateixa malaltia, atès que els obliga a cercar llocs on pernoctar pel seu compte, una despesa en molts casos inassolible en una situació on l’economia familiar es veu més afectada per les entrades i sortides de l’hospital.

Així i tot, s’han pogut allotjar a 800 pacients i familiars  i més de 66.000 pernoctacions, que per tal de fer-nos una idea, equivaldria a omplir el Palau Sant Jordi, gairebé quatre vegades. Si aquests pacients haguessin hagut d’assumir les despeses d’allotjament (una habitació a Barcelona té un preu mitjà de 190 €) estem parlant d’una xifra de més de 5 milions d’euros que és el que les entitats d’acollida cobreixen amb els seus propis recursos.

Actualment, aquestes entitats disposen de 41 allotjaments i 115 habitacions a l’àrea metropolitana de Barcelona.  I no estem parlant d’un sostre on pernoctar mentre duren els tractaments, sinó d’una llar fora de la llar, espais adaptats a les seves necessitats, no només per a famílies de Catalunya, sinó també de tot l’Estat espanyol i d’arreu del món.

L’impacte positiu d’aquesta iniciativa social és innegable: la recuperació del pacient és més efectiva quan el cuidador pot estar present en condicions adequades. Les entitats reclamen reforçar aquests recursos essencials i garantir que cap família hagi de triar entre ser al costat del seu ser estimat i la seva estabilitat econòmica.

Tenir allotjaments accessibles és una necessitat davant els avenços mèdics i socials.

Ens trobem en un context en què la ciència avança més de pressa que l’àmbit social, aquesta tendència futura planteja nous reptes: l’augment dels trasplantaments i els tractaments domiciliaris, el preu elevat de l’habitatge a Barcelona, la impossibilitat de llogar pisos durant períodes incerts i la creixent precarietat social fan que els allotjaments d’acollida siguin més necessaris que mai.

La ciència i els serveis d’allotjament han d’avançar conjuntament per garantir una atenció més humana i eficient, reduir les desigualtats territorials d’accés a la salut i assegurar que cap pacient ni família es quedi enrere en aquest camí cap al progrés