GRÀCIES, voluntariat!

El Dia Internacional del Voluntariat és una oportunitat per a posar en valor la implicació i la tasca dels voluntaris i voluntàries de l’AFANOC

Què és per a vosaltres el voluntariat? Compromís, implicació, suport, generositat… Es pot definir de moltes maneres però només hi una paraula per agrair allò que fan: GRÀCIES! EI Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra cada 5 de desembre, és una ocasió idònia per a recordar la importància de totes les persones que lliuren el seu temps als altres d’una manera voluntària i altruista. A l’AFANOC, el voluntariat és present en àmbits molt diversos com ara als hospitals, als domicilis, a la Casa dels Xuklis, al Grup de Joves, a les seus realitzant tasques administratives, en actes i campanyes… Avui, donem veu a les protagonistes d’aquest dia.

L’Esperanza Imbernón és voluntària hospitalària i assegura que li ha canviat la vida en un aspecte: a tenir més paciència i a no esperar res d’immediat. “També em sento molt satisfeta quan un pare o mare, que està vivint un moment difícil, m’agraeix l’estona passada amb el seu fill/a”, explica. L’Ingrid Vinaixa, voluntària a domicili, comparteix el mateix sentiment que l’Esperanza. “M’he quedat sorpresa de la paciència que puc arribar a tenir, i això que soc mare de tres fills!”, exclama. A més, però, assegura, agraïda, que “si una cosa m’emporto d’aquest voluntariat és a no tenir por a la malaltia. L’he pogut humanitzar, posant-li rostre”.

Per a la Graciela Anton, voluntària de reflexoteràpia i massatges, el voluntariat li ha fet viure la vida d’una altra manera. “Visc més el present i tot i que pensava que donaria el millor de mi, m’he adonat que jo rebo molt més, en tots els sentits”. “Puc dir que el voluntariat ha despertat en mi el sentiment i orgull de format part de la família de l’AFANOC”, manifesta Beatriz Alarcia, tallerista a La Casa dels Xuklis. En paral·lel, per a l’Anna Barredo, ser voluntària del Grup de Joves li permet creure en un futur més inclusiu, empàtic i sense judicis. “I això m’ajuda a ser així en el meu entorn més proper”, apunta.

El contacte directe amb les famílies i infants amb càncer i les ganes de viure i superació que tenen és una realitat que molts voluntaris valoren, com és el cas de la Lidia Gelonch, voluntària de tasques administratives. “És impressionant”, descriu.

Moments plens d’anècdotes

Ser voluntari/a de l’AFANOC també brinda moments distesos i anècdotes per a recordar. Com la Mamen Muñoz, voluntària d’actes i campanyes, que no oblidarà mai un noi que es va apropar un dia a l’estand de l’AFANOC i li va explicar que havia estat a la Casa dels Xuklis i que en donava gràcies. “Cada any continua comprant la gorra”, va dir el noi.   

La Beatriz Alarcia també recorda, amb tendresa, una de les primeres experiències com a tallerista a La Casa dels Xuklis. “Un dels meus primers dies com a voluntària, mentre preparava tot el material per a fer un taller de collage, un infant de 4 anys, amb la mascareta posada, em va demanar, amb tota naturalitat, si podia tancar la porta perquè aquells dies estava baix de defenses”.

I, per últim, un toc d’humor. La Lidia Gelonch es va trobar amb un misteri informàtic difícil d’entendre. “Durant una temporada, cada vegada que tocava un ordinador per fer les tasques administratives, deixava de funcionar. Pantalles negres, programes tancant-se i ordinadors reiniciant-se. Vaig passar per tots els ordinadors de la seu fins que, com per art de màgia, l’ordinador del voluntariat va ser l’únic que va tornar a funcionar amb normalitat”, explica.