Fa 15 anys, l’AFANOC obria a Barcelona un espai únic: una casa d’acollida concebuda no només com un allotjament temporal, sinó com una autèntica llar per a les famílies amb infants i joves amb càncer.
La Casa dels Xuklis, situada al barri de Montbau, a tocar de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, s’ha convertit amb el temps en un edifici singular, tant per la seva arquitectura com pel que representa.
Quan l’any 2011 van entrar-hi les primeres famílies, la Casa dels Xuklis ja naixia amb una idea clara: enmig de la malaltia, calia preservar espais de quotidianitat, calma i infància. Per això, des del primer moment, el projecte arquitectònic va apostar per una arquitectura càlida, oberta i lluminosa. La Casa es va construir amb materials sostenibles i funcionals que aportessin benestar i confort. Decoradors, interioristes i dissenyadors vinculats a Casa Decor van sumar esforços per convertir la Casa en un espai amable i acollidor.
Dissenyada per l’estudi d’arquitectura MBM Arquitectes, La Casa dels Xuklis ocupa prop de 2.000 metres quadrats dins el recinte de les Llars Mundet, en un entorn tranquil. L’equipament està format per 25 habitacions amb bany propi i una petita terrassa oberta a l’exterior. Totes elles s’organitzen al voltant d’un gran pati interior que afavoreix la convivència i el joc. L’edifici també compta amb espais comuns que afavoreixen la relació entre les famílies: la cuina, el menjador i la sala d’estar, la sala de jocs, la bugaderia i el jardí.

Accés a la sala de jocs de La Casa dels Xuklis.
Al llarg d’aquests anys, l’edifici també ha evolucionat per adaptar-se a les necessitats de les famílies. S’hi han impulsat millores importants, com la instal·lació de sistemes d’aerotèrmia i plaques fotovoltaiques per reduir el consum energètic, l’ampliació de la cuina comunitària, la climatització de totes les habitacions o la reforma de les dutxes per fer-les més accessibles i segures.
Un espai ple de vida
Més enllà de l’arquitectura, La Casa dels Xuklis és sobretot un espai carregat de significat. Les mateixes famílies la defineixen amb paraules com “calma”, “refugi”, “acompanyament” o “llar”. I probablement aquí rau la seva singularitat més profunda: haver aconseguit que un edifici pensat per afrontar el tractament d’una malaltia, sigui alhora, un lloc per jugar, compartir àpats, celebrar aniversaris, fer tallers…. en definitiva, per ajudar a què els nens i nenes amb càncer continuïn sent infants.
Ens ajudes a seguir endavant?



