La importància de fer un bon tancament és clau en el voluntariat amb un infant o adolescent amb càncer
Quan acompanyem les famílies al llarg del procés de la malaltia, els oferim recursos per tal de tornar a la “normalitat”. En aquest procés també s’inclou el comiat.
El comiat, com en qualsevol àmbit de la vida (social, acadèmic, laboral…), és una oportunitat per a expressar gratitud i reconeixement, un acte que ens ajuda a créixer, reflexionar i aprendre. Els comiats són tant o més importants que els inicis ja que ens permeten poder tancar el cercle per començar de nou. Posar punt i final ens ajuda a situar-nos davant dels altres però, sobretot, davant de nosaltres mateixos.
Si haguéssim de posar un exemple, seria com quan un amic marxa i no sap quan tornarà, quan una parella trenca per sempre, quan un avi mor a poc a poc o quan algú mor de forma sobtada, quan un fill creix i es vol independitzar, quan una amistat s’esquerda o quan hi ha un acomiadament laboral. Els comiats poden ser tristos, dolorosos, incomprensibles però també alliberadors, pacífics, saludables i sanadors.
Tornant al cas del voluntariat amb un infant o adolescent amb càncer, pot haver molts formats de tancament, només cal posar-hi imaginació: un berenar, una activitat a l’aire lliure o qualsevol altra proposta que surti de la rutina quotidiana. L’important és generar un bon record amb el qual guanyarem resiliència i així poder reposar-nos d’un contratemps o una pèrdua.