“La fatiga em va aïllar”: viure amb les seqüeles tardanes després d’un càncer infantil o juvenil

Molts supervivents continuen convivint anys després amb conseqüències físiques, emocionals, socials o cognitives. Els ‘Kamaleonix’, el grup de joves de l’AFANOC, posen veu a una realitat sovint invisible.

Superar un càncer infantil o juvenil és una fita enorme, però no sempre significa recuperar la normalitat de manera immediata ni completa. Per a molts infants, adolescents i joves, el final del tractament obre una nova etapa marcada per preguntes, pors, adaptacions i seqüeles que poden aparèixer o mantenir-se amb el pas dels anys.

Segons dades de l’informe RETI-SEHOP 1980-2023/24, la supervivència a cinc anys del diagnòstic arriba ja al 83,9% a Espanya. Però, darrere d’aquesta supervivència hi ha també una realitat que cal afrontar: s’estima que el 70% dels supervivents conviu amb seqüeles derivades de la malaltia o dels tractaments rebuts (dades FEFCI).

Aquestes seqüeles poden ser físiques, emocionals, cognitives o socials. Fatiga crònica, dificultats de concentració, problemes de memòria, ansietat, por a la recaiguda, alteracions hormonals, infertilitat o dificultats en l’àmbit acadèmic i laboral en són alguns exemples. Són reptes quotidians que poden condicionar la manera de viure, estudiar, treballar o relacionar-se.

En Sergio Prieto, membre de Kamaleonix, ho explica amb claredat: “La fatiga em va aïllar, però les trobades mensuals a l’AFANOC em van reconnectar. Ara camino 30 minuts diaris i em sento un camaleó!”

El seu testimoni mostra fins a quin punt una seqüela física pot tenir també conseqüències emocionals i socials. El cansament persistent no només limita l’activitat del dia a dia, sinó que pot reduir les relacions socials. Per això, espais com els ‘Kamaleonix’ són importants: permeten compartir experiències amb altres joves que han viscut situacions semblants.

També l’Abril González posa paraules a una altra seqüela sovint poc visible: la boira mental. “La boira mental afectava els estudis; amb teràpia i suport de l’AFANOC, he recuperat la capacitat de concentració.”

Des de l’AFANOC, l’acompanyament no acaba quan finalitza el tractament. S’ofereix suport psicosocial a infants, joves i les seves famílies, i es treballa en coordinació amb els hospitals i altres recursos per donar resposta a les necessitats que apareixen durant i després del procés oncològic.

El missatge que transmeten els joves de ‘Kamaleonix’ és clar: no cal viure-ho en silenci. Demanar ajuda, compartir l’experiència i trobar una xarxa de suport pot marcar una diferència real.