Es troben plenament integrades gràcies a la càlida rebuda per part de tothom

El passat dia 12 d’abril va arribar l’Angelina i el seu fill Tymur, un nen de disset mesos que necessita tractament oncològic pels pròxims dos anys. Venen de Kíev, la capital d’Ucraïna. Van arribar amb un grup de 16 famílies que gràcies a les associacions i fundacions de càncer infantil de tot l’estat se’ls ha pogut donar acollida.

L’Angelina és una mare jove, activa i molt desperta, el seu desig és que la guerra pugui acabar aviat i poder retrobar-se amb el seu marit, que està fent de cuiner pels soldats, i que tots dos puguin estar junts en aquest llarg procés de càncer del seu fill. L’Angelina va mostrar molt d’interès pel funcionament de la casa, que li va semblar espectacular des del moment que va entrar al seu apartament i va obrir les portes de la terrassa que dona al jardí. Tot i que ella sempre va amb el traductor del mòbil a punt, ens podem entendre gràcies a tres voluntaris traductors de rus i també gràcies a una altra mare armènia que parla el rus perfectament.

En cap moment s’ha trobat sola, però amb l’arribada el dia 21 de l’Alona i la seva filla de tres anys, l’Oleksandra, provinents d’una zona rural d’Ucraïna totalment bombardejada, és com si li hagués arribat una germana, el suport que es donen és mutu i el dia a dia se’ls fa més portable.

A través dels serveis de treball social de l’hospital, tant el nen com la nena, ja disposen d’una targeta sanitària i les mares un salconduit que, més endavant, les pugui permetre accedir a ajudes socials i sol·licitar l’atenció de refugiades.

Mentrestant, aquestes famílies reben ajudes que han sorgit de manera espontània tant de les altres famílies allotjades als Xuklis, com de negocis i botigues del barri, així la pastisseria els hi proporciona el pa de manera gratuïta;  la perruqueria els hi talla els cabells;  el supermercat els proporciona vals de compra; la farmàcia els bolquers; el banc d’aliments també hi col·labora … Tot plegat, una cadena d’ajuda que demostra empatia, solidaritat i ganes de fer fàcil un dia a dia que no ho és gens.

La tasca principal de l’AFANOC és ajudar a normalitzar el procés oncològic a l’entorn familiar, i per això és necessari atendre totes les mancances i necessitats que van sorgint, per molt dificil que sigui la situació que travessi la família.