El voluntariat a domicili ajuda l’infant a relacionar-se fora de l’entorn familiar

Parlen els testimonis, família i voluntariat, que coincideixen en que es tracta d’un suport clau a l’hora de reprendre la vida quotidiana de l’infant

Els infants i adolescents que tornen a casa després d’una estada a l’hospital sovint no poden reprendre immediatament les seves activitats quotidianes i, és per aquest motiu, que han de comptar amb el suport del voluntari a domicili que els pugui ajudar. També es pot acompanyar el germà o germana de l’infant malalt o ser-hi quan els pares necessiten un temps de respir.

El voluntari Manel Cervera jugant amb en Kevin, de 4 anys.

“El voluntariat a domicili és molt gratificant, és un moment on carrego piles i m’ajuda a relativitzar els problemes diaris”, assegura. “Quan es comença el voluntariat a domicili, la família es troba vivint una situació molt estressant i, el fet, que hi hagi algú que pugui ajudar el seu fill amb els deures escolars o bé jugar amb ell els dona una certa tranquil·litat”, explica el voluntari. “A més, trobar-se algú que no sigui de l’entorn familiar amb qui l’infant està acostumat a relacionar-se habitualment l’ajuda emocional i socialment, és aire fresc”, afegeix. En preguntar-li sobre la part més complicada d’aquest voluntariat, Cervera afirma que són els dies en què no hi pot anar perquè l’infant està malalt o ingressat de nou. “Realment, tens el cor en un puny”, expressa.

Cervera és voluntari de l’AFANOC des de fa 10 anys gràcies a una xerrada que es va promoure des de l’empresa on treballa. Durant aquest temps ha acompanyat diferents infants i una adolescent i, des de l’any passat, cada dimecres a la tarda va a Deltebre (Baix Ebre) per acompanyar el Kevin, de 4 anys.

Els pares de l’Elena, Piedad i Jose Antonio.

L’Elena  és una nena diagnosticada ara fa dos anys d’una aplàsia medul·lar molt greu. Quan va sortir de la Casa dels Xuklis, des de la seu de l’AFANOC a Tarragona se li va oferir la possibilitat de fer reforç escolar perquè l’Elena pogués reprendre poc a poc la normalitat. I així va ser. La Lluïsa, voluntària de l’AFANOC, ajuda l’Elena, cada dimarts a la tarda, a seguir el ritme escolar. “Estem molt contents i agraïts de tenir aquesta oportunitat. La Lluïsa és magnífica i és un gran recolzament per a l’Elena, sobretot pel que fa a les matemàtiques”, afirma la Piedad. “El fet que la Lluïsa pugui venir a casa, que és un entorn més segur per a l’Elena, és d’agrair”.

“Després del procés d’aïllament que ha hagut de viure l’Elena per la malaltia no pot tornar, de sobte, a la normalitat. No pot anar a una acadèmia, per exemple”, explica la mare. “També ho agraïm econòmicament ja que és una càrrega que no hem d’assumir”, afegeix. Gràcies al voluntariat a domicili i a la tornada a l’institut, l’Elena, que ara farà 15 anys, ha millorat el seu rendiment acadèmic i ha augmentat, també, el seu grau de sociabilitat.