Recuperar l’equilibri familiar en una situació que genera dificultats
Quan un infant o adolescent és diagnosticat de càncer, més enllà de l’impacte emocional, les famílies hauran de fer front a un seguit de canvis que poden suposar una problemàtica.
Ens trobem davant d’una malaltia greu, de llarga durada que requereix llargs períodes d’ingrés hospitalari i tractaments a l’hospital de dia, sovint lluny de casa. Els canvis de domicili, el tema laboral, les despeses extres derivades de la malaltia, són temes a treballar des de Treball Social.
A partir d’una Exploració, Valoració i Diagnòstic social, es dissenya un pla de treball familiar i un mapa de recursos, tant públics com privats, necessaris en aquell moment: allotjaments temporals prop dels hospitals, ajuts econòmics, baixes laborals remunerades per fill/a malalt, dietes de CatSalut, reconeixements de discapacitat i dependència, professors a domicili, derivacions a serveis socials, al SAIER,etc. La Intervenció Social també suposa una coordinació amb altres professionals (intrahospitalaris i extrahospitalaris) i un seguiment-acompanyament durant tot el procés de la malaltia.
El Treball Social és una Atenció Directa, sempre basada en el dret de les famílies a ser informades, independentment de la seva situació socio-econòmica. Tan sols el fet de tenir un infant o adolescent amb càncer, ja situa la família en una situació de vulnerabilitat, no tan sols l’infant o adolescent, també els pares i mares, germans i germanes, i família extensa.
Com s’aborda?
A partir de tres premisses:
- Des del Model Bio-Psico-Social, en què es fonamenta la intervenció. Es tracta d’una visió holística que afavoreix una valoració social objectiva i amplia la perspectiva del problema.
- Des del Treball Interdisciplinari, treballant amb els professionals que integren l’equip sanitari de l’hospital -equip del qual formem part- amb altres professionals externs que formen part del circuit de recursos -públics i privats- com és el Tercer Sector Social.
- Des d’una Actitud Proactiva, ja que totes les famílies són assumides més enllà de l’existència o no d’una problemàtica de base.
L’AFANOC basa en l’Atenció Psico-social l’acompanyament a les famílies; i en les necessitats del l’infant o adolescent que té la malaltia, respectant el moment vital en què es troba.